dimarts, 21 de febrer de 2006

Suite Winckelmann

Angelika Kauffman, Retrat de Winckelmann 1764
El cap de setmana del dia de la Concepció de l’any passat, el 2005, vaig passar-lo a Hamburg. El vespre del dia després d’arribar-hi vaig entrar a un cafè, el cafè Uhrlaub, a la Lange Reihe, al mateix carrer on m’allotjava durant aquells dies. De tant que em va agradar, un cop el vaig haver descobert hi vaig anar diàriament a berenar tot d’una després d’aixecar-me i hi tornava a la nit a sopar després d’haver estat rodant tot el dia per la ciutat hanseàtica. 

A còpia de veure-m’hi, el cambrer al final em va arribar a tractar amb força diligència i amb molta simpatia. Record que aquell vespre, mentre esperava que em portés el sopar, em vaig alçar de la cadira i em vaig acostar a un prestatge on hi havia tot de prospectes informatius al voltant de la vida cultural hamburguesa. Entre la paperassa hi vaig trobar un catàleg. Era un catàleg que editaven tres llibreries alemanyes estacionalment, és a dir, un a cadascuna de les quatre estacions. Era el número corresponent a l’hivern. Vaig fullejar-lo i a cop de pàgina anaven apareixent novetats editorials força interessants. De cop i volta vaig descobrir-hi una nova biografia de Winckelmann. L’endemà de matí era dissabte i la llibreria d’Hamburg que col·laborava en la publicació del catàleg, la llibreria Männerschwarm, també era just allà a la vora, a la Lange Reihe, a sota de casa mateix. El primer que vaig fer el dia següent dissabte després de berenar va ser anar-hi i comprar el llibre, l’autor del qual –Wolfgang von Wangenheim- m’era totalment i absolutament desconegut.

El primer retrat literari de Winckelmann que havia llegit, ara ja fa molt de temps, és de l’autor del Werther i es titula Winckelmann und sein Jahrhundert -“Winckelmann i el seu segle”. Goethe el va escriure el 1806, enguany fa exactament tres-cents anys. I fa també alguns anys que vaig llegir Winckelmann, ein Leben für Apoll -“Winckelmann, una vida dedicada a Apol·lo”- de Wolfgang Leppmann, publicat per primer cop el 1971. El treball biogràfic de l’escriptor Wolfgang von Wangenheim, instal·lat a Berlín després de fer de professor de Germàniques a les universitats de París, Adidjan i Dakar, es titula Der verworfene Stein, Winckelmanns Leben i el va tenir enllestit l’agost passat. 

Tots dos biògrafs moderns comencen els seus llibres recordant l’estat de profunda commoció i l’immens rebombori que va causar la notícia de l’assassinat de Winckelmann a Trieste el juny de 1768. El dibuixant Friedrich Oeser i el jove Goethe eren a Alemanya i esperaven amb impaciència l’arribada de l’arqueòleg que havia partit feia algunes setmanes des de Roma. El futur gran mecenes del pintor Calbó, el príncep Kaunitz, amb qui Winckelmann s’havia entrevistat feia pocs dies al palau de Schönbrunn juntament amb l’emperadriu Maria Teresa, va intercedir tot d’una perquè s’esclarissin els fets. Però per copsar l’enorme importància d’aquest personatge pel que fa, entre d’altres, a la Història de l’Art i a l’Arqueologia i pel que fa també, tot i que en un altre nivell i encara que no s’haguessin conegut mai personalment, a la formació artística de Pasqual Calbó, és molt millor començar per on comencen totes les coses: pel principi, és a dir, pels orígens.

Enllaç Suite Calbó
La Suite Winckelmann continua al Castell de Nöthnitz

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...