dimecres, 1 de febrer de 2006

Opinions d'un pallasso


Ara ja fa més d'una setmana que vaig tornar del cap de setmana a Colònia. És temps de Carnaval i aquesta és una de les ciutats alemanyes que celebra la festa amb més entusiasme. Altres ciutats del món també viuen aquests dies l'alegria de la disfressa, la seducció de vestir-se d'una manera diferent de l'habitual, la joia de veure's transformat, de disfrutar sota la màscara d'una altra personalitat, diferent de la quotidiana, potser irreconeixible i mig oculta però tal vegada no per això menys real: Rio de Janeiro, les Canàries, Cadis... En temps de Giacomo Casanova, Venècia celebrava sis mesos de Carnaval. Fa una setmana la gent de Colònia ja es disfressava i formava comparses, mentre em passejava pels carrers m'anava returant als mostradors de les botigues on s'exhibien les disfresses.
Era al centre de la ciutat, aprop del Gürzenich, i de cop i volta em va agafar gana. Vaig veure un restaurant de cuina alemanya i hi vaig entrar: sopa del dia i arengada marinada amb crema de llet, ceba, cogombres avinagrats i patata bullida. Boníssim! En sortir, vaig decidir passejar a fi de pair el dinar i ho vaig ver per la vora del Rin. Vaig recordar aquell mes d'agost d'ara fa més de sis anys quan vam agafar un vapor, el Dampfer, i vam remuntar el riu... Stop!!! Un moment! Perdó! Canvii el fil de la narració. Anava a explicar com var ser el viatge pel Rin però vull restar a terra: de cop i volta a succeït una cosa.
Som a la biblioteca de l'escola d'idiomes de Palma i se m'ha acostat una al·lota tota entusiasta i m'ha demanat si li podia recomanar una pel·lícula en alemany. M'he alçat tot d'una de la cadira i m'he acostat a l'armari. Era la primera vegada que l'obria -tot just m'he l'havia mirat de passada- i li anava comentant que m'havia semblat veure que no totes les pel·lícules eren alemanyes, que també n'hi havia de nordamericanes, per exemple, però que estaven doblades a aquell idioma. Ella m'ha mostrat a quines fileres hi ha tot de films alemanys i a partir d'on començaven els altres. He començat a rastrejar i, casualitat de les casualitats, la primera pel·lícula que m'ha caigut a les mans ha estat Ansichten eines Clowns, basada en una novel·la de Heinrich Böll, escriptor premi Nobel alemany i, per a més senyes, de Colònia.
Ara fa devers deu anys que vaig llegir un parell de llibres de l'autor: a més de l'alterior, Das Brot der frühen Jahren i Die verlorene Ehre der Katharina Blum. El pa dels anys joves va ser un de les primeres novel·les que vaig llegir en alemany. Sobre Opinions d'un pallasso li he dit un parell de coses molt ràpidament: que no coneixia el film, que es basa en una novel·la, que són històries de parella, vistes des del punt de vista d'ell, que es passa la vida tot sol penjat, pendent del telèfon de casa seva... L'al·lota m'ha dit que li agradaven les pel·lícules divertides, aleshores he fet un mig somriure i li he dit que Clown -com segurament deu saber- vol dir pallasso i que els pallassos normalment fan riure, però que en aquest cas potser el títol era una mica irònic. Anava a continuar amb una segona accepció del mot pallasso, m'ha vingut al cap la relació divergent entre catòlics i prostestants a la ciutat del Rin, m'ha aparegut la imatge d'un bon amic meu que n'està fent la tesi, però tot això evidentment ja no li he dit.
He agafat el segon vídeo: Der blaue Engel, de Marlene Dietrich, del 1929, també basada en una novel·la, Professor Unrat, de Heinrich Mann. Li he demanat si havia vist Cabaret, m'ha respost que sí, aleshores li he dit que aquesta altra pel·lícula també ocorre en un cabaret però que a més havia estat realitzada a l'època, que tant L'àngel blau com l'actriu són molt coneguts, que la protagonista també cantava i que les cançons es van fer molt famoses, que és la història d'un professor molt purità que s'enamora d'una cabaretista... Finalment -i sense pensar-s'ho gaire més- se l'ha endut convençuda. Li he dit que els dimecres gairebé sempre sóc aquí a la biblioteca i que em digués què li havia semblat. A Colònia hi vaig descobrir, darrera la catedral, el carrer dedicat a Heinrich Böll després de la passejada per la riba del Rin.

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...