divendres, 17 de febrer de 2006

NUES SA

Tancares la porta sense emetre cap so que teixís qualsevol salutació. Emprares el codi hermètic d’un misteri per desvetllar. T’enviares el glop sobtat de l’aire calent. Obrires els narius i inhalares, lentament, per evitar la cremor de les fosses nasals. Perceberes l’olor destil·lada del roure i la suor pètria de la caldera. Ta presència esberlà la composició vidriosa dels cossos inerts.
Uns ulls et feren lloc perquè seguessis i provocaren un dominó feixuc de moviments corporals. La tovallola, blanca i xopa, t’embolicava des de mig maluc fins a l’inici dels genolls. La desnuares. La simetria de dos clotets simpàtics i alhora impúdics, amb què acabava ta esquena recta, donaren continuïtat a tes natges arrodonides. S’insinuaren a mig ventall quan col·locares la tovallola damunt del banc. T’hi assegueres a temps compassat i et girares de cara.
Relaxares l’esguard i començares a composar un retaule carnal de formes humides, que finien en contorns llenegadissos. Imaginares perspectives impossibles. Notares que se t’eixamplava el pit, que se’t dilataven els pulmons i se t’amorosien els mugrons. Ta pell transpirava i recorregueres a ulls clucs les gotes que et regalimaven pel ventre. Amb gest inconscient de la mà esquerra et palpares el sexe, on de cop descobrires clavada la meva mirada. Em despullares l’ànima àvida del teu cos sense cloure les parpelles. Em sotjares de dalt a baix i aprovares la intenció enretirant dits i obrint les cuixes.

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...